Te verd. Japó

La planta utilitzada per a l’elaboració del te és la Camellia Sinensis.
Per a aconseguir cada tipus de te, s’han de sotmetre o obviar els brots i les fulles a diferents processos de transformació. Uns dels compostos més importants de la fulla del te són els polifenols que actuen com a antioxidants. Cafeïna, teofil·lina i teobromina, estimulants del sistema central nerviós. L-teanina, aminoàcid antiestrès que actua sobre els neurotransmissors i estimula les ones alfa que augmenten l’activitat cerebral permetent que cos i cervell restin calmats. Existeixen dos estils per a processar les fulles del te verd on l’acció més decisiva per a definir l’aroma d’aquestes és la cocció, habitualment immediata, després de la recol·lecció per tal d’evitar l’oxidació. L’estil xinès, on les fulles són cuites en forns o woks amb calor sec i, el japonès, on aquestes passen per uns túnels de vapor. Desenvolupant notes aromàtiques que comprenen el vegetal cru, alga, llimona…Aquest estil dona uns tes més intensos que en l’estil xinès.