Hola a tothom! Avui estrenem blog…estava pensant amb quin tema podria començar, si parlaria del te blanc, del timó, del te de roca… i tenint en compte que estem a l’Alt Urgell he pensat que un bon tema seria parlar de les Trementinaires.
L’ofici de trementinaire se situa a mitjans del segle XIX, aquestes dones, les trementinaires, es dedicaven a extreure la trementina, que es la resina del pi roig, aquesta la depuraven i tractaven fins a trobar-li la textura que desitjaven, s’usava en forma de pegats contra dolors, torçades, picades d’aranya o altres animals…
Encara que també hi havia algun home, aquest ofici es va desenvolupar en major part per la població femenina durant més de 100 anys i consta com a ultim viatge el de la Sofia d’Ossera a l’any 1982.
Però, no tot era trementina, aquestes dones es dedicaven a vendre remeis i plantes medicinals, pegats, olis… Cada trementinaire tenia el seu saber, i així l’aplicava als que ho necessitaven. Se les esperava cada any entre la tardor i principis de l’hivern.
Aquestes dones es repartien les herbes en forma de feixos que posaven dins de coixineres per transportar-les i els olis, pegues i trementines en llaunes lligades al voltant de la cintura.
Es preparaven molt bé la ruta a seguir i els productes que havien de portar per no quedar-se sense.
Les trementinaires coneixien molts remeis que si no portaven a sobre, també podien recomanar.
Les plantes que tenien més demanda eren les que no es feien a la plana, com l’orella d’os, la corona de rei… encara que també eren molts sol·licitades plantes molt comunes per tots com l’orenga, el timó, la til·la el serpoll, la sàlvia, l’hisop…
Així doncs, aquestes dones ens han deixat un llegat, transmès de forma oral que enriqueix la nostra cultura sobre les herbes i els seus usos.
Si en voleu saber més, hi ha el llibre «dones que anaven pel món» de Joan Frigolé Reixach o podeu visitar el Museu de les Trementinaires de Tuixent.
