Blog

L’hisop

Hola a tots, avui us parlaré de l’hisop, en altres llocs també s’anomena sajolida borda o asperge entre d’altres…

Aquesta planta fou introduïda al segle X pels monjos benedictins al nostre territori. És una planta no gaire alta d’uns 30-40 cm. La seva principal característica morfològicament és, que les seves flors blaves, estan agrupades totes a un mateix costat. Les propietats medicinals de l’hisop, han estat tradicionalment ben reputades, hi ha molts refranys que ens han quedat que així ens ho recorden, “Al lloc on hi ha hisop, el mal no hi pot”, “Ruda, orenga, hisop i donzell, tot és bon remei”.

Les flors i fulles infusionades tenen propietats expectorants, per tant són útils contra la tos, el refredat, l’asma, la grip, les al·lèrgies i les infeccions broncopulmonars en general. Alhora també s’utilitza contra els trastorns digestius d’origen nerviós, i als Pirineus sempre s’havia emprat per trastorns gàstrics barrejat amb nepta i orenga que té propietats antiinflamatòries. L’ideal és prendre 3 tasses al dia, i tenir constància perquè les herbes facin el seu efecte.

Una creença popular als Pirineus, era que l’hisop era una planta indicada per a les dones, consideraven que l’hisop facilitava els parts, les trementinaires també el feien servir i deien que dues cullerades d’hisop “tornen la mare a puesto i la filla a lloc”. A la vall de la Vansa donaven xocolata amb infusió d’hisop pel mal de ventre i a les parteres com a ajut en el postpart. També aquesta és una manera de passar millor els dolors menstruals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *