Infusió respiratòria immunitària i digestiva elaborada amb pell de llimona, timó, gingebre i eucaliptus procedents de cultiu ecològic certificat.
Propietats de la Fórmula Aromàtica
La pell de la llimona contribueix amb un aportament de vitamina C i aromàticament amb les seves notes cítriques i afruitades.
Dos dels olis essencials del timó o farigola, el timol i el carvacrol, són antibiòtics, expectorants i balsàmics, per aquest motiu s’ha utilitzat sobretot per malalties de l’aparell respiratori aprofitant les seves propietats com a antitussigen i mucolític. En dosis baixa es pot administrar als infants. A més, el timó també augmenta les defenses naturals de l’organisme. És aperitiu i un bon digestiu. Les seves propietats també alleugen el dolor menstrual. Antisèptic, relaxant i somnífer suau.
El gingebre és un potent digestiu, estimula el pàncrees i augmenta la producció d’enzims digestius. Té un elevat poder antibacterià i actua com a antibiòtic natural. És molt útil per l’aparell respiratori com a preventiu de malalties relacionades amb el mateix, grips, refredats, febre. És un potent antiinflamatori natural, és analgèsic, gràcies als seus compostos pot alleujar els símptomes de la depressió. És estimulant. Augmenta els nivells de testosterona a la sang. Millora la circulació sanguínia, disol els trombes i redueix els nivells de colesterol a la sang. És preventiu de les malalties del cor.
Les propietats de l’eucaliptus beneficien sobretot al sistema respiratori. És principalment antisèptic, expectorant i antiinflamatori. La virtut d’alguns dels seus compostos és la d’eliminar bacteris i evitar el seu creixement. També és fungicida. Com a expectorant és extraordinari i alleuja les inflamacions del sistema respiratori millorant el seu flux. És útil en cas de tos amb mucositats, febre, rinitis, sinusitis, faringitis, refredats…
Etimologia dels principals ingredients
LLIMONA, “Citrus limonum”, Citrus, del llatí, nom clàssic del poncemer (Citrus medica). L’epítet procedeix de l’àrab o persa “laimun”, que es refereix al fruit. El nom de la seva flor en castellà, Azahar, procedeix de l’àrab clàssic az-Zahr, que significa flors.
TIMÓ, “Thymus vulgaris” de les paraules gregues: thymon, thymos, probablement de thyein, que significa olor, aroma, al·ludint a una característica d’aquestes plantes. vulgaris: epítet llatí que significa “vulgar, comuna”.
GINGEBRE, “Zingiber officinale”, L’origen de la paraula gingebre té un recorregut que comença amb el mot “srngaveram” del sànscrit, on “srngam” significa banya i “vera” cos, per la forma de la seva arrel. I arriba al llatí medieval amb “Zingiber” passant abans pel grec amb “Zingíberis”. “Officinale” fa referència a que es fa un ús medicinal de la planta a les “oficines” (d’ofici) de farmàcia.
EUCALIPTUS, “Eucalyptus globulus”, del grec eu = ben i kalipto = cobrir, referint-se a les seves flors que estan ben protegides fins que obren pels sèpals i pètals fusionats. “Globulus” significa arrodonit, referint-se a la flor o el fruit.
Consulta altres Creacions de l’infús de cultiu ecològic certificat de tipus respiratòria immunitària i digestiva.
Nota aromàtica
Notes d’entrada fresques, balsàmiques i dolces que són seguides per un toc picant lleu i cítric.
